La sensació de tenir temps lliure varia segons el sexe i l’edat

La nostra percepció de tenir o no tenir temps per a fer el que desitgem recorre una línia corba al llarg de la vida. Durant la nostra joventut sentim que tenim bastant temps disponible, i a mesura que s’apropa la mitjana edat (sobretot els anys marcats per tenir fills o filles) la nostra percepció de disponibilitat de temps disminueix. Dels 35 als 54 és quan es troba més baixa, i a partir d’aquell moment la percepció torna a augmentar, de mica en mica, fins a les cotes més altes quan es dóna la jubilació de les feines remunerades i també, sovint, acompanyada per la relaxació en les responsabilitats familiars, ja que els fills i filles ja són grans. És important observar que sempre, per a qualsevol franja d’edat i amb una petita excepció, les dones perceben que disposen de menys temps per a fer el que volen que no pas els homes. Curiosament, la franja d’edat on hi ha més distància en aquesta percepció correspon a l’edat dels 65-74 anys. Això és així perquè en aquell moment cessen les activitats laborals remunerades i, per tant, els homes passen a sentir que disposen de molt de temps lliure, i en canvi les activitats de cura i altres treballs no remunerats (com la neteja de la llar, cuinar, etc.) no s’acaben mai. Com que aquestes feines les fan en molta major mesura les dones que els homes, podríem dir que les dones no es jubilen mai. A això s’hi suma la cura dels néts i nétes, per també recau de forma més freqüent en les dones.