Qui ens representa als nostres municipis?

Durant el període democràtic, la presència de regidores als consistoris ha augmentat progressivament i de manera constant, anant des d’un 4,8% al període 1979-1983 fins a un 35,5% a partir del 2015. Les dones van passar la barrera del 25% d’electes locals a la legislatura de 2007, sota l’efecte de la modificació de la llei que obligava a llistes electorals paritàries en els municipis de més de 3.000 habitants. En aquesta legislatura, la paritat a les llistes ja és obligada per les llistes electorals de tots els municipis, i les dones han passat la barrera del 30%. La composició no és paritària perquè la llei obliga a presentar candidatures paritàries en trams de cinc posicions a les llistes i, per això, les llistes que obtenen menys de 5 representants (o menys d’un múltiple de 5) poden formar grups municipals masculinitzats en la seva composició. Cal destacar però, que els últims comicis són els que suposen una major igualtat entre homes i dones, on les dones regidores representen el 39,8%. D’altra banda, caldrà comparar l’evolució positiva amb la posició que homes i dones ocupen dins el consistori, per comprovar si efectivament disposen de posicions amb poder equivalent. Un exemple és el cas de les alcaldies, que progressen cap a l’equitat a un ritme molt més lent. Vegeu l’evolució d’homes i dones a les alcaldies catalanes.